►Ha tingut lloc al Foyer del Gran Teatre del Liceu la presentació del projecte artístic ÒH!PERA. Microòperes de nova creació. Una iniciativa impulsada pel Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i les principals escoles de disseny de la ciutat. La direcció artística del projecte estarà liderada per Àlex Ollé, artista resident del Gran Teatre del Liceu.

 ►L’objectiu del projecte (ÒH!)PERA és complementar la formació de joves de disciplines creatives de la ciutat de Barcelona i facilitar-los l’aprenentatge en un entorn real, tenint una experiència amb el gènere operístic i els professionals del mateix. La missió d’aquesta iniciativa comprèn l’acompanyament i el suport a la creació artística, posant a disposició espais i recursos que serveixin com a camp d’experimentació tenint com a base el rigor, l’exigència i la qualitat dels projectes. Aquest projecte de col·laboració i aliança entre institucions i acadèmia vol ser un aparador per a mostrar el talent emergent d’una nova generació i projectar-lo internacionalment.

 ►El projecte inclou la creació de quatre òperes de petit format per ser representades durant la mateixa vetllada en diferents espais del Liceu (Sala Miralls, Teatrino i Foyer), els dies 9 i 10 de juliol de 2022. Els títols de les noves òperes de nova creació d’aquesta temporada 21/22 són: Entre los árboles, L’ocell redemptor, The Fox Sisters, Shadow. Eurydice says.

►El Liceu ha seleccionat els compositors Núria Giménez-Comas, Marc Migó, José Río-Pareja i Fabià Santcovsky per idear òperes de gran energia, d’uns 30 minuts de durada, que tractin de subjectes actuals. Els noms escollits són una representació significativa dels autors i autores actuals que treballen música escrita. És una instantània del moment actual de la ciutat en l’àmbit de la composició, un moment molt ric i divers, amb unes noves generacions formades en un context cultural i històric renovat i inserides en l’entorn global, un fet que afecta les estètiques musicals dels artistes, així com l’impacte i el posicionament de la nova creació musical a Barcelona. Els compositors i compositores es van seleccionar dins el  projecte Barcelona Creació Sonora de l’ICUB amb l’objectiu que aquests creadors s’acostin a l’òpera, proporcionant-los la seva primera oportunitat en el gènere i apostant per l’estrena de nous repertoris a grans institucions musicals de la ciutat.

►L’encàrrec té com a particularitat que es compta amb un màxim de 6 artistes a escena, entre cantants i instrumentistes, que col·laboraran en el projecte gràcies al suport de la Fundació Ferrer Salat – Fundació Conservatori Liceu.

 ►Per la posada en escena es busca la diversitat de propostes estètiques i cada microòpera compta amb un dels següents professionals de l’àmbit de la direcció escènica: Nao Albet, Alícia Serrat, Marc Chornet i Silvia Delagneau.

►En el projecte participen estudiants de disseny de diferents centres d’ensenyament de l’àmbit de les indústries creatives. Les escoles, que han estat seleccionades per la Direcció de Promoció del Disseny de l’Ajuntament de Barcelona, són: BAU, ELISAVA, EINA, LCI i Escola Massana.  La col·laboració es materialitza en la participació de quatre escoles en la creació de la posada en escena de les quatre microòperes. Durant tots aquests mesos de creació, diferents equips d’estudiants de grau i màster de les diferents disciplines del disseny han treballat en aspectes com el disseny de l’espai escènic, el vestuari, la il·luminació i el disseny d’audiovisuals. LCI Barcelona ha dissenyat la imatge, la comunicació i el màrqueting del projecte.

►Resum dels projectes temporada 21/22
 

 ►Comunicació i imatge gràfica: LCI Barcelona

 ►Shadow. Eurydice Says
 ►A Shadow. Eurydice says, amb text de Elfriede Jelinek i composició de Núria Giménez-Comas, es dona veu a Eurídice a través d’una mezzosoprano. Mitjançant el monòleg, a mode de “fluid de consciència”, s’expressa lliurement en un format musical mixt, entre òpera i teatre, que va des de la veu parlada, declamada, fins a la veu cantada. En paraules de Núria Giménez-Comas “els instruments tenen un rol articulador del discurs musical, la guitarra elèctrica anirà també lligada al dramatisme propi d’altres estils (com el rock o el heavy-metal), però sempre mesclat amb la lírica i la poètica també presents. L’electrònica ajudarà a teixir la dramatúrgia del text, per moments amb caràcter puntual o com a fons sonor, ambients o metàfores sonores d’elements concrets que formen part del context que ens proposa l’escriptora”. Pel que fa a la proposta escènica, Alícia Serrat, descriu que l’obra “és una versió reduïda del text de Jelinek, on la posada en escena permet a l’espectador acompanyar Eurídice en el seu viatge entre la vida i la mort, i donar veu al personatge que sempre havíem mantingut a l’ombra en la seva pròpia història.”

 ►L’escenografia planteja un espai abstracte de visuals rectilinis on es barregen ombres, llums i transparències. Un lloc que es mostra a gairebé 360 graus, amb una distribució a tres bandes que permet comprendre el viatge que fa la protagonista. El públic serà partícip de tot aquest univers, còmplice de cada paraula i de cada gest.

 ►L’ocell redemptor
►En paraules del llibretista i compositor Fabià Santcovsky “el topos poètic d’una bellesa redemptora i una transposició i reformulació dramàtiques del personatge de Mélisande de Maeterlinck —interpretada aquí com a encarnació simbòlica de la melangia infinita— es mesclen en aquesta òpera on l’espai escènic és el metavers de la informació, en el qual ens hi submergim i ens hi integrem quasi virtualment i hologràficament.”

►En aquest sentit, el muntatge, a càrrec de Marc Chornet,  evoca una intel·ligència artificial creada per recollir les dades de totes les fatalitats del món, i per sintetitzar-les en forma de periodicitats cronomètricament mesurades, que simbolitzen l’abstracció estadística de tots els successos i problemàtiques de les nostres societats actuals. Un drama que en el seu rerefons planteja, en un mestissatge entre ciència-ficció, teatre simbolista i faula, la qüestió de l’actual sincronia informativa creixent sense precedents tecnològics i del seu potencial tràgic.

 ►The Fox Sisters
 ►The Fox Sisters explora les causes i els perills de la desinformació, i per fer-ho es basa en la història real de les germanes Fox, les quals van fundar el moviment espiritista a mitjan segle xix. Allò real, imaginari i supernatural es barreja en un drama ple de llums i ombres, on la sessió mediúmica, més enllà de simbolitzar la dicotomia entre el truc o allò verdaderament paranormal, es revela com a eina d’emancipació femenina. Tal com el compositor Marc Migó explica “Per tal d’evocar misteri i acompanyar el drama, la instrumentació consta d’un trio de cordes particularment fosc: violí, violoncel i contrabaix. A més a més, tots els instruments estan amplificats i fan ús de pedals d’efectes especials, els quals permeten crear una atmosfera que embolcallarà completament al públic, incloent-lo així dins l’espectacle.”

►La proposta de Sílvia Delagneau ens situa en una època incerta. Pels codis de la vestimenta i l’espai, s’intueix que es pot tractar d’un passat, malgrat que sigui impossible de concretar. L’espai es troba tancat dins una caixa de la qual no se’n pot sortir: un món on hi regna el misteri, sense referències, en un temps sense fi, on les accions es repeteixen constantment. Només hi ha un element que sembla no trobar-se ancorat en aquest cicle: les flors. La seva degradació és present amb el pas del temps i segueixen el cicle de la vida.

 ►Entre los árboles
►Entre los árboles planteja, a partir del diàleg entre tres personatges, un relat tèrbol sobre la desconfiança en la parella suscitada per l’amor incondicional d’un examant que retorna. José Río-Pareja explica que “ a partir d’aquest retrobament, la peça ens presenta uns personatges pertorbats i possessius, i ens convida a reflexionar sobre les relacions tòxiques, la gelosia, l’assetjament i el vertigen del passat desconegut. El text dramatúrgic de caràcter líric, metafòric i poètic assenyala especialment el pes i la importància de les paraules, i la petjada indeleble que aquestes deixen en les relacions de parella.” L’obra està dividida en tres parts, i cada una d’elles presenta un duo diferent de cantants a l’escena. El personatge absent en cadascuna de les escenes passa a formar part del petit conjunt instrumental format per l’arpa, el violoncel i l’acordió. El seu cant, de caràcter instrumental, manifesta la seva presència en les ments dels personatges actius en escena. Pel que fa a la proposta escènica, Nao Albet destaca que s’ha volgut “fugir d’una representació mimètica de la realitat i s’ha procurat il·lustrar els diferents pols de la trama, des de la més absoluta abstracció, tot evocant, en cada cas, una imatge poètica anàloga al significat de la peça, però allunyada del costumisme, l’estètica operística nacional del qual sembla estar tan arrelada.” Així doncs, amb aquest exercici deconstructiu en ment, el lloc de trobada dels protagonistes d’Entre los árboles no ha estat entre els arbres, tal com el text proposa, sinó que ha resultat materialitzar-se dins una espècie de museu d’art contemporani, on les diferents imatges són exhibides i contemplades per les tres “veus” que alhora les invoquen a través dels seus diàlegs.

 ►Projecte transversal
►ÒH!PERA és un dels projectes que s’emmarca a les estratègies de la Mesura de Govern d’Impuls de les Indústries Creatives. Una de les seves línies prioritàries és la promoció del talent. Amb aquest objectiu, des del 2019, s’han posat en marxa diversos projectes amb les escoles de grau d’art i disseny de Barcelona que han vinculat alumnat amb el teixit empresarial de les indústries creatives i altres sectors de l’economia. Iniciatives que busquen acostar als estudiants de darrers cursos de les escoles de disseny a una pràctica amb objectius de ciutat. El 2022, el Disseny Hub Barcelona continua impulsant aquests projectes entre els que destaquen el Barcelona Fashion Forward que vol impulsar i acompanyar a dissenyadors, dissenyadores i marques de moda emergents en la seva professionalització;  el Sustainable Challenge que busca aportar solucions a favor de la sostenibilitat de la indústria de la moda; Dissenyem comerç que uneix centres de formació i eixos comercials de Barcelona per a elaborar propostes de reactivació del comerç de proximitat dels barris; o els tres nous espais d’exposicions pop up del Disseny Hub Barcelona on tindran un gran pes els projectes sorgits de les escoles de disseny.

 ►Compositors i compositores
►Fabià Santcovsky. És creador d’òpera i música instrumental. Ha concebut i estrenat òperes de llarga durada (Transstimme, Münchener Biennale / Las Chanchas, Teatro Argentino de La Plata), música simfònica (OBC, SWR Stuttgart) i música de cambra. Ha rebut premis de renom com el Toru Takemitsu Award i ha estat becat per la Fundació Alexander von Humboldt i per l’Acadèmia de les Arts de Berlin. Pel seu llenguatge sonor atractiu i compromès i per la continua recerca, Santcovsky és un dels noms referents de la nova generació de compositors.

►José Río-Pareja. Nascut a Barcelona i amb una sòlida formació musical i una catàleg important, José Río-Pareja és una figura important en el panorama del compositors de la península. Músic de gran sensibilitat i un llenguatge centrat en formes estructurals gairebé impossibles, Río-Pareja té un gran sentit dramàtic, cercant un impacte en el públic. Professor de composició a l’ESMUC i Doctor en Composició per la Universitat de Stanford, les seves obres han estat guardonades en nombrosos certàmens nacionals i internacionals. Ha rebut encàrrecs de l’Orquestra Nacional d’Espanya, Ensemble Recherche, Arditti Quartet, entre d’altres.

►Marc Migó. Compositor emergent de la música catalana ha crescut professional a la Julliard School de Nova York on també ha estat molt en contacte amb John Corigliano. Destaca per un treball intens de divulgació de la música contemporània i per una nova expressivitat sonora recolzada en l’evolució de la tradició. La seva obra conté un gran lirisme.

►Núria Giménez-Comas. Nascuda a Girona i formada amb Mauricio Sotelo, ha rebut el consells de Michael Jarrell, Chaya Czernowin i Brian Ferneyhough. El seu interessant treball s’ha centrat en el treball de textures i paisatges sintètics en l’espai; sempre cercant el caràcter immersiu crea composicions amb la il·lusió d’un bosc sonor. El seu discurs compositiu té una gran solidesa.

►Direcció d’escena
►Alícia Serrat. Compagina la seva feina com a directora i dramaturga amb la de compositora, adaptadora i docent. Actualment també és professora del màster de guió a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema de Catalunya). Recentment, ha estat la directora i coguionista de la darrera edició de la Gala Catalunya Aixeca el Teló i participa com a guionista i compositora al programa de TV3: Celebrem! També ha signat l’adaptació d’ Assassinat a l’Orient Express. És adjunta en la direcció de Los molólogos de la vagina (Teatre Capitol, 2020 / Teatro Nuevo Alcalá 2021). És coautora del musical Pegados, guanyador de Premi Max al millor espectacle el 2010, pel qual també rep els Premis Butaca a Millor Actriu de musical, a millor Musical, i a millor Composició Musical. Com a lletrista, destaquen les seves adaptacions de les pel·lícules Hotel Transilvania 3, Smallfoot, així com dels espectacles Jesucristo Superstar, Chicago, entre d’altres.

►Marc Chornet. És director d’escena, dramaturg, docent i director artístic. És Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia i en Comunicació Audiovisual. Com a director d’escena destaquen els seus treballs amb la companyia Projecte Ingenu, del qual n’és fundador el 2014, Teatre Akadèmia, TNC o La Fura dels Baus. És professor d’escenificació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment és el director artístic de l’àrea d’arts escèniques de la Fundació Joan Brossa.

►Nao Albet. Va començar a treballar als deu anys en muntatges de Mario Gas, Calixto Bieito, Carme Portacelli, Roger Bernat i Rodrigo García, entre d’altres. A la primerenca edat de setze anys va escriure amb un amic seu, Marcel Borràs, la seva primera obra de teatre. Des de llavors han escrit i dirigit conjuntament 10 espectacles, entre altres, Democracia o algo más molón, que els va valer la nominació a millor text en català als premis Max, i el premi Butaca a millor text teatral el 2011. El 2013 va començar a col·laborar com a músic als espectacles d’Àlex Rigola, amb treballs reconeguts per critica i públic, com Incerta Glòria, que li va valer la nominació a millor espai sonor als premis Butaca 2015. El 2017 va dirigir un espectacle multidisciplinari de música de cambra, dansa contemporània i teatre, amb l’adaptació de l’obra radiofònica Words and Music de Samuel Beckett i Morton Feldman. El 2020 va rodar juntament amb Marcel Borràs la seva primera obra audiovisual, una adaptació per a HBO del seu text teatral Mammón. El 2021 han estat guardonats a millor direcció per l’espectacle Atraco, Paliza y Muerte en Agbänaspach, estrenat aquell mateix any al Centro Dramático Nacional.

 ►Silvia Delagneau. Premi ciutat de Barcelona de Teatre 2019. És escenògrafa i creadora en disciplines com el teatre i les arts visuals. En la seva recerca escènica, l’interessa l’artesania escenogràfica generadora de significat, tant en l’àmbit conceptual com plàstic. El seu últim espectacle El sexe dels fongs, va ser presentat al festival Grec de Barcelona 2020. Com escenògrafa és col·laboradora habitual de les companyies La Veronal i Indi Gest.

 ►Escoles de disseny
 ►BAU. A BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona, formen dissenyadors crítics, creatius i oberts, capacitats per a entendre els canvis socials, culturals i econòmics del nostre present. BAU aporta una sòlida formació humanística, cultural, artística, tècnica, projectual i metodològica; un ensenyament contemporani i interdisciplinar, que connecta els àmbits professional i acadèmic. Emmarquen el projecte Òh!Pera en els TFGs del Grau en Disseny, des dels itineraris de Moda, Audiovisual, Espais i Gràfic.

►EINA. EINA és tradicionalment una escola d’art i disseny i posa accent a les perspectives artística i humanística. Si bé l’escenografia sempre ha estat una matèria present al centre, ara també compta amb assignatures com creació audiovisual o laboratoris d’il·luminació. Les sis estudiants que formen equip provenen d’especialitats diverses: tant disseny d’espai, com producte, gràfic, i creació visual. A banda, estan vinculades a les arts escèniques a través de la música, la interpretació i la dansa.

 ►ELISAVA. Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), promou l’educació, el coneixement i la investigació i imparteix estudis universitaris de grau, màster, postgrau i cursos especialitzats en els camps del disseny, l’enginyeria i la comunicació. Han creat un equip artístic encarregat de l’espai escènic, el vestuari, il·luminació i el disseny d´audiovisual. La varietat de perfils dona una amplia visió de creativitat a la proposta.

►ESCOLA MASSANA. L’Escola Massana és el centre municipal d’Art i Disseny de la ciutat de Barcelona. Inicia la seva tasca pedagògica el 1929 fruit del llegat del filantrop barceloní Agustí Massana. Des de la seva fundació, la trajectòria de Massana està íntimament unida a Ciutat Vella, i al Raval, on ha estat ubicada, primer a l’antic Hospital de la Santa Creu i recentment a la plaça de la Gardunya. L’Escola Massana és un centre de referència en l’ensenyament de les arts i del disseny des d’on s’imparteix un Batxillerat Artístic, Cicles formatius de Grau Mitjà i Superior, un Grau Universitari en Arts i Disseny i un Postgrau en Arts Aplicades Contemporànies. L’equip de treball del projecte Òh!Pera representa aquesta pluralitat del centre, ja que està format per alumnes del Cicle de Grau Superior en Art Tèxtil, del Cicle formatiu del Grau Superior en Projectes i direcció d’obres de decoració (PIDOD) i del Grau Universitari en Arts i Disseny.

►LCI. LCI és l’Escola de Disseny i Arts Visuals més internacional de Barcelona gràcies als 23 campus que la xarxa canadenca LCI Education té als 5 continents. La seva oferta formativa en Disseny, Animació, Videojocs i Fotografia és molt àmplia. L’Escola està 100% connectada amb el món de l’empresa i aposta pel Learning by doing i les sinergies entre disciplines per formar professionals amb valors que responguin als reptes de la nova economia i les indústries creatives.
Els estudiants de LCI que participen en el projecte provenen dels programes de Grau, Diploma i Màsters.

 ►El projecte té el suport de Fundació Banc Sabadell i La Roca Village, un dels onze Villages de The Bicester Collection, celebra i impulsa la creativitat donant suport a diferents iniciatives que promouen l’art, la música i el talent creatiu.