Ester Bartomeu Floreta: Actriu, coreògrafa, docent i vicepresidenta de l’AADPC.

Teatre Musical!! Quina passió!! Els que som partícips i friki-fans dels musicals, sabem quant d’importants són aquests premis i la seva continuïtat, estem a la segona edició!! Anem bé, per bon camí.

El teatre musical és una joia cultural que enriqueix la societat de moltes maneres. Ens proporciona entreteniment d’alta qualitat que trenca amb barreres generacionals i culturals. A través de les narratives que poden ser profundes, fomenta la reflexió i el debat sobre temes universals. I a més a més, aporta una dimensió única d’emocionalitat a través de la seva fórmula de combinar els tres llenguatges interpretatius com el moviment, la música i la veu parlada. Soc molt fan de treballar aquests tres llenguatges de manera fluida sense que el públic se n’adoni de com anem d’un a l’altre…aquesta és la màgia del musical de qualitat. Deixeu-me dir el tòpic: quan l’intèrpret arriba al seu màxim emocional amb la veu parlada, ha de passar a la veu cantada per seguir, i quan l’emocionalitat torna a arribar al seu súmmum ha de passar al llenguatge del moviment i amb la dansa seguir expressant.

Què us he de dir a vosaltres que sou part d’aquest món. Però no podem permetre que la resta de gent quedi fora d’aquesta experiència. Hem de fer que tothom pugui tenir l’oportunitat  de viure la cultura en general. Hem de treballar per a que els més petits esdevinguin futurs consumidors de cultura, només d’aquesta manera aconseguirem ser una societat rica, amb criteri, amb opinió. No podem permetre la censura, hem de poder dir el que necessitem dir com a intèrprets,  i hem de poder rebre com a espectadors qualsevol manifestació artística amb llibertat per escollir i decidir. Hem de ser conscients que volem ser lliurepensadors.

També voldria reivindicar la nostra ciutat com a bressol de musicals que havia estat. Què va passar? Què està passant que tot ens marxa? Barcelona va ser la pionera en portar els musicals i a poc a poc s’ha anat quedant a segon pla. Perquè la majoria de les grans produccions ara neixen a Madrid? Hauríem de mirar quins són els passos que hauríem de rectificar per a revertir la situació i no haver de marxar tots. I de passada reivindicar la llengua catalana…però aquest seria un altre debat.

També voldria treure el tema d’allò que ens fascina i ens fa tenir por a la vegada com és la intel·ligència artificial. La IA té un alt potencial d’enriquir i transformar el món del teatre musical de diverses maneres. Si es fa servir de manera creativa i ètica,  pot col·laborar amb els professionals del teatre per millorar la qualitat de les produccions, arribar a noves audiències i oferir experiències més immersives i personalitzades. Tot i així, és important mantenir un equilibri entre la innovació tecnològica i la preservació de l’autenticitat i l’essència del teatre musical com a forma d’art única i commovedora. Hem d’avançar-nos a la seva evolució per a tenir-ne un control i no acabi suplantant amb normalitat  l’autèntica creativitat d’un artista.

No puc acabar sense fer una crida a la unió i el sentiment de col·lectiu entre els intèrprets, i aquest aspecte és de vital importància per enfortir el sector. Si volem un sistema fort, sanejat, sense intrusisme, sense precarietat, hem de ser conscients que s’ha de treballar com a col·lectiu. Si tots ens respectem i no acceptem condicions laborals indignes, potser aconseguirem ser un sector més valorat. Fàcil de dir i difícil der fer, cert, però ens hem d’ajudar per arribar a ser conscients que és la única manera de respectar la nostra feina.

Quants temes! Aquesta era la part reflexiva, reivindicativa,  que hagués estat molt més amena en forma de musical, musicat i cantat a l’estil Hair (per dir-ne un…).

Aquests premis són un granet de sorra per a que donem llarga vida al teatre musical, a la interpretació musicada i ballada, al divertimento per sí mateix, a la reflexió profunda, a la interacció amb el públic fent-los ballar emocionalment al so d’una melodia. No perdem mai aquesta màgia, cuidem-la, mimem-la, encomanem-la a tothom. Entre tots l’hem de poder fer arribar fins als més petits racons treballant perquè algun dia sigui indispensable a les vides de tothom. No hauria de ser una utopia tot plegat,  sinó una realitat que hauríem de construir junts.