Sabies que Stephen Sondheim va clavar cops de puny a l’escenari del Teatre Poliorama de Barcelona al final d’una representació de Sweeney Todd al 1995?
Per Íñigo Santamaria
El 4 de desembre de 1995 es va fer història a Barcelona. Stephen Sondheim havia arribat a la Ciutat Comtal per assistir a la representació de Sweeney Todd al Teatre Poliorama, sota la direcció de Mario Gas i amb Vicky Peña i Constantino Romero en els papers protagonistes, acompanyats per un gran repartiment i orquestra. Tot i que la producció havia estat aclamada per la crítica local i el públic sortia entusiasmat de cada funció, l’ombra que Sondheim pogués no quedar satisfet amb l’aproximació de Mario Gas a la seva obra i el fet insòlit que el paper del jove Tobias estés interpretat per una dona (Muntsa Rius), creava una estranya sensació entre algun dels assistents, coneixedors del fort caràcter del compositor, també famós pel fet de no callar les seves opinions. Quan les últimes notes del final de l’obra ja s’extingien a la sala, Sondheim es va aixecar de la butaca aplaudint, es va acostar a l’escenari i va començar a clavar cops de puny a les fustes de terra, tan ple d’entusiasme que ni el públic ni els mateixos actors podien donar crèdit al que estava passant. Es recorden pocs moments tan màgics com aquell i poques vegades s’ha vist a un elenc rebent una aprovació tan entusiasta i sincera, a més de tenir l’oportunitat de tornar els aplaudiments al compositor amb somriures tan amples i una emoció tan a flor de pell. Ja damunt de l’escenari es va encarregar de felicitar novament a tot el repartiment i a tot el cos creatiu, amb els quals no va dubtar en posar perquè el moment quedés immortalitzat en fotografies.
I no es tractava de fingir com hem vist fer a alguns directors/autors que fan gira d’estrenes de les seves franquícies, tot dient que era la millor producció que havien vist fins el moment (una i altra vegada en cada lloc on assisteixen), sinó que no content amb enviar un fax d’agraïment al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, el propi Sondheim es va encarregar de redactar una nota en la revista acabada de fundar i especialitzada en la seva obra: The Sondheim Review. En aquesta nota alabava, personalment, la producció i les interpretacions, una cosa absolutament insòlita en ell.
Que aquella nit i aquella producció li van quedar gravades a la memòria a l’autor d’obres mestres com ara A Little Night Music, Company, Follies, Passion o el propi Sweeney Todd es va poder comprovar tretze anys més tard. El 25 d’abril de 2008, en un dels memorables concerts organitzats al Foyer del Gran Teatre del Liceu, Liz Callaway presentava un concert monogràfic sobre temes de Sondheim, al llarg del qual intercalava petites anècdotes sobre la seva carrera o la pròpia relació que havia establert amb el compositor des que havien treballat junts en la producció original de Merrily we roll along a Nova York. En un d’aquests petits diàlegs va explicar que quan li va dir a Sondheim que actuaria a Barcelona, aquest immediatament li va enviar una còpia de la gravació del repartiment del Poliorama. A ella li va faltar temps per escoltar-la repetides vegades, i en un d’aquells actes de generositat que caracteritzen els autèntics artistes, es va aprendre fonèticament en català el tema Res no haurà de témer (Not while I’m around) i el va interpretar per a un auditori que ja s’havia guanyat completament, però que amb aquest gest va caure ben rendit als seus peus.
Un nom propi addicional que m’agradaria afegir en aquest punt seria el de Joana Raja, gran aficionada al teatre musical i integrant de l’equip de programació de la Filmoteca de Catalunya. Amb gran afany va aconseguir que, coincidint amb l’èxit de Sweeney Todd a Barcelona, es programés a la Filmoteca un cicle dedicat al compositor, en el qual es projectaven no només les pel·lícules més representatives que se li podien associar (West Side Strory, Gypsy, A Funny Thing happened on the Way to the Forum, A Little Night Music) sinó moltes altres curiositats relacionades directa o indirectament amb ell, com ara dues de les pel·lícules mudes originals dedicades al personatge de Sweeney Todd (1928, 1936), o l’única pel·lícula fins l’actualitat amb guió del propi Sondheim (The last of Sheila). També altres en les quals havia col·laborat en la banda sonora (The seven per cent solution, Reds) i el documental de la gravació del disc de la producció original de Company, entre diverses projeccions al llarg de dotze dies. Malauradament, el públic que omplia les butaques del Poliorama no va fer el mateix amb les de la Filmoteca, però, amb tot i això, aquells que van poder gaudir de l’oportunitat, la recorden amb estima i agraïment cap als responsables, els quals fins i tot van organitzar una petita exposició sobre el compositor a les vitrines de la mateixa Filmoteca.
A dia d’avui, el doble CD que es va editar de la producció catalana de Sweeney Todd, el segon comercialitzat després de la gravació original de Broadway, segueix sent l’únic en llengua no anglesa i una de les edicions més acurades que s’han realitzat en aquest país d’una gravació discogràfica.