✿Torna FLOR DE NIT –EL CABARET-

►L’espectacle que va guanyar el Premi Butaca a millor musical el 2015 torna a l’Almeria Teatre del 25 de novembre al 29 de gener.

►Flor de nit –El Cabaret- és una versió de l’espectacle produït per Dagoll Dagom l’any 1992 amb text de Manuel Vázquez Montalbán,  amb lletres addicionals de Joan Lluís Bozzo i música d’Albert Guinovart.

►L’espectacle dirigit per Victor Alvaro, amb la direcció musical de Xavier Torras i coreografies de Bealia Guerra, va tenir una molt bona acollida la temporada passada.

►El repartiment d’aquesta nova temporada serà:

Rosa/Hortènsia Brusi: Ariadna Suñé, Quimet/Generals: Lluís Canet, Reynals/Pons: Lluís Parera, Coloma/Remei: Marta Capel, Gran Thonet/Arrufat: Marc Pujol, Mimí: Gracia Fernández, Paquito/Patrick/Madriles: Joan Vázquez, Piano/Adelaida: Xavier Torras, Saxo/Clarinet: Albert Abad i Violí: Laura Marin.

► “Flor de Nit –El Cabaret” un espectacle obligat pels amants del teatre musical català que reinterpreta, el que ja podem considerar un clàssic, amb escenes brillants com “Bandera blanca” i “S’han acabat les mariconades”

SINOPSI

Flor de nit és un cabaret del Paral·lel que reuneix la Barcelona dels artistes i dels rics, dels senyorets i les noies d’alterne, dels revolucionaris i dels reaccionaris, en aquells anys d’esperança, entre l’exposició Universal del 29 i l’esclat de la Guerra Civil.
Sobre aquest fons històric, Flor de nit ens parla d’un triangle amorós a quatre bandes: Rosa, una de tantes noies obreres que intentaven fer-se un lloc a la faràndula, lluita per ser ella mateixa mentre es debat entre Quimet, un anarquista idealista sense sort, i Sebastià Reynals, etern voyeur, bon vivant, l’intel·lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors prohibides del Paral·lel. I Coloma, promesa de Sebastià, juga l’ingrat paper d’haver d’acceptar el seu rol fora d’aquest joc, en una època en què tenir querida fins i tot aportava prestigi a ulls de certa classe social.
El cabaret Flor de Nit suposa tot un símbol del que va ser la vida noctàmbula de la Barcelona d’entreguerres i, alhora, constitueix una metàfora de la Rosa, la protagonista d’aquesta comèdia musical.