►La primera òpera signada pels creadors Nao Albet i Marcel Borràs, amb música del compositor Fernando Velázquez. El muntatge es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc del 15 d’abril al 3 de maig.

►L’obra proposa una reflexió sobre l’amor i la violència a partir de la figura dels especialistes de cinema —els stunts— i s’endinsa en el relat històric de l’heroi. Segons Borràs, la peça analitza “com se’ns ha explicat la figura de l’heroi des de l’antiguitat fins avui” i com el capitalisme ha absorbit aquests ideals per construir models contemporanis com el de l’empresari perfecte. En la mateixa línia, Albet defensa que l’heroi funciona com “una peça fundacional sobre com ha de ser l’ésser humà”.

►A escena, conviuen dos col·lectius: cantants lírics i especialistes d’acció. Aquesta combinació respon, segons els directors, a la voluntat d’explorar l’èpica des de diferents llenguatges. “Tant uns com altres estan molt connectats amb la idea de l’èpic”, afirma Borràs, que situa els stunts com a símbol de l’heroi contemporani en un context marcat per la confusió entre realitat i ficció.

►L’espectacle no renuncia a la dimensió dramàtica del teatre, incorporant la figura de l’actriu Núria Lloansi per establir un vincle més íntim amb l’espectador.

►La música de Velázquez esdevé un element clau en la construcció de l’atmosfera. Conegut per les seves bandes sonores, el compositor aporta un univers sonor vinculat a l’acció i l’èpica. El procés creatiu, segons els directors, ha estat marcat pel diàleg constant, propi del treball cinematogràfic.

►Albet i Borràs també apareixen a l’escenari com a alter egos, representant “els poetes de la pròpia tragèdia” en un viatge d’aprenentatge paral·lel al del procés de creació.

►El repartiment inclou noms com Óscar Dorta, Marc Padró, Óscar Pérez, Carlos Robles, Cadmi Albet Tamarit i Mael Borràs-Clotet, així com els cantants Sandra Ferrández, Marifé Nogales, Gabriel Díaz, Esteve Madrid, José Ansaldi i Josep Ferrer. L’espectacle compta amb la participació en directe de la formació orquestral del Gran Teatre del Liceu i els efectes especials d’In Extremis.

►L’escenografia, dissenyada per Max Glaenzel, juga amb la dualitat entre realitat i ficció, creant un espai ambigu entre plató i escenari en construcció. El muntatge es completa amb el vestuari de Sílvia Delagneau, la caracterització de Toni Santos, la il·luminació d’Andreu Fàbregas i el so d’Igor Pinto.

►Paral·lelament a les funcions, el Teatre Lliure acollirà activitats com el col·loqui postfunció del 16 d’abril, una sessió d’In situ el 28 d’abril sobre la masculinitat i una conversa amb Miquel Missé el 24 d’abril a CaixaForum+.

►Els Estunmen és una coproducció del Teatre Lliure amb el Gran Teatre del Liceu, Teatros del Canal i el Teatro Real de Madrid. Després de la seva estada a Barcelona, l’obra es podrà veure a Madrid del 2 al 14 de juny.