►Del 26 de febrer al 23 de març de 2025.

►Amb la dramatúrgia d’en Jaume Viñas, la direcció de la Gemma Sangerman, l’ajudantia de direcció d’en Miquel Salamanca, els arranjaments i direcció musical d’en Joel Riu, la coreografia de l’Ana Pérez García, l’escenografia de la Bibiana Puigdefàbregas, la il·luminació i el vestuari de l’Oriol Prat, l’utilleria de la Carme Mira, el disseny de so d’en Sergi Andrades i les interpretacions de l’Aida Llop, de la Mireia Lorente-Picó, d’en Gerard Franch i d’en Joan Sáez.

►És una producció d’Epidèmia Teatre i de la Cristina Ferrer (TotProduccions).

►Hores abans de les núpcies, la jove parella Fígaro i Susanna es veu immersa en un entramat d’embolics que farà trontollar la seva unió.

La il·lusió, els nervis i la joia prèvia a l’enllaç es transformaran en una frenètica farsa esbojarrada on l’explosió de riure s’encomanarà al públic, als personatges i, fins i tot, als intèrprets! Ningú s’escaparà dels riures d’aquesta diada boja contextualitzada a la Catalunya urbanita i acollidora dels anys 60, quan la pantalla petita va arribar a cada llar i Massiel era l’esperança de situar Espanya al mapa Eurovisiu. 

►El clàssic de Beaumarchais reviscut i readaptat, i amb les melodies màgicament versionades de Mozart, “el primer rockstar”, entrellaçades amb obres de l’època i altres referències musicals barrejades en un còctel que no deixarà ningú indiferent.

►Les noces de Fígaro és la famosíssima òpera bufa de Wolfang Amadeus Mozart estrenada el 1786 i considerada una de les millors òperes de tots els temps. El llibret es basa en la comèdia que Pierre de Beaumarchais havia escrit l’any 1778 i que no va poder estrenar fins al 1784 a causa de la censura. El text és una autèntica comèdia d’embolics, corredisses, entrades i sortides, i lluita de classes.

A Catalunya, la versió teatral es va estrenar al Teatre de l’Aliança del Poble Nou de Barcelona el 1967, amb direcció i traducció de Francesc Nel·lo. El Teatre Lliure en va fer l’aplaudit muntatge de Fabià  Puigserver el 1989, i una reposició el 2016 sota la direcció de Lluís Homar.

►El canvi de títol de la versió d’Epidèmia Teatre és tota una declaració d’intencions: aquesta peça clàssica mereix una bona sacsejada:  dramatúrgica, musical i de gènere, per brillar, divertir i fer rumiar  sobre les crisis que vivim al segle XXI.

►La companyia, Epidèmia Teatre:

►La companyia, de nom desafortunat en un context postpandèmic, troba els seus orígens a les aules de l’Institut del Teatre. Per tal de portar les seves pròpies creacions i adaptacions als escenaris professionals, comencen girant el seu canovaccio de Commedia dell’Arte i altres espectacles sorgits a les aules per diversos escenaris del país.

►El 2018, Epidèmia Teatre es constitueix formalment com a companyia professional, i ho fa amb l’estrena de 9to5 al teatre Gaudí, que va ser  readaptat i reprogramat a El Maldà el juny de 2019.

►Posteriorment, el febrer de 2019 estrenen la producció Bed&Breakfast, un musical amb cançons d’Els Amics de les Arts, al teatre Gaudí.

►És amb el tercer espectacle que Epidèmia Teatre es reafirma com a companyia que aposta i defensa un teatre musical diferent, descarat i crític. Mistela Candela Sarsuela, estrenada l’abril de 2021 a El Maldà, té una bona rebuda de crítica i públic, rep 3 nominacions als Premis Butaca i una nominació als Premis Teatre Barcelona. L’espectacle va fer una gira per una vintena de poblacions de Catalunya i les Illes Balears.

►Aquesta producció va néixer de la necessitat de reivindicar el teatre d’aquí i de revisitar els

clàssics autòctons. Per aquest motiu, la dramatúrgia de Mistela, Candela, Sarsuela va ser creada a partir de tres sarsueles, dues obres de Frederic Soler i una d’Eduard Vidal i Valenciano: El punt de les dones, Si us plau per força, La gran sastressa de Midalvent. Com va escriure algú, “la sarsuela catalana és una frondosa illa de tresors amagats”, per això ens vam disposar a recuperar el nostre patrimoni musical.