►Octubre de 2025.

►Un homenatge a la nostra terra, a la nostra família i a la nostra gent.

►És un espectacle on conviuen de manera harmònica el teatre de text, la cançó i la dansa conformat per personatges i històries inspirats en fets reals.

►L’espectacle és una idea original de l’Arnau Gomis i de la Georgina Vidal.

►Amb el llibret i la direcció d’escena de la  Georgina Vidal, la música i les lletres de l’Enric López, la direcció musical d’en Ferran Valdívia, la direcció coreogràfica de la Savina Jiménez amb l’Arnau Gomis com a Coach de dansa d’arrel tradicional que també ha fet el disseny d’escenografia i vestuari i la caracterització, aquesta conjuntament amb la Georgina Vidal, el disseny de so de l’Enric López, el disseny de llum d’en Joan Morde, la il·lustració de l’Emma Flores i el disseny gràfic de la Georgina Vidal.

►Sinopsi:

►Montserrat. El nom de la nena, noia i dona que donarà veu a totes aquelles històries que ens expliquen com és de fràgil la raça humana. Un relat ple de calamitats, por i deshonor.

►Vallcebre, 95 anys d’història. Montserrat s’omplirà, envoltada d’enormes pomers, perers, cirerers, nogueres i pruners, del record de na Maria, d’en Juan, de na Isabel i de tots aquells ulls que encara es pregunten quan l’enorme traïció entre els homes d’aquesta Terra serà suficient.

►Així, inundant la sensació incontrolable de l’oblit de ser qui som.

►Antón, forner de Vallcebre, es va casar amb una veïna, filla del poble, que va morir alhora que donava una altra vida, deixant la pubilla a qui va anomenar Montserrat. L’esclat de la guerra va prendre Antón de la seva filla, deixant en una nena de tan sols vuit anys d’edat un record que passaria a formar part d’ella, un record criminal.

►La renovació pedagògica a l’escola franquista, l’amor concebut, l’amor romàntic, l’amor prohibit: el servei militar i, en conseqüència, la separació inevitable del teu estimat resumida en dinou diumenges, quatre rames de raïm, cinc dies per veure’t.

►Himnes que uneixen moltes mans alhora que trenquen un país; barrets de copa com a símbol d’honor i prestigi i boines que donen vida a la humilitat.

►Tractes, injustícies, traïció. Històries sense fi  narrades per la nostra terra, per una terra que va viure i veure els millors i pitjors moments de les vides dels seus vilatans: Vallcebre.

►És una producció de Companyia Teatral Cliffort.