►El passat 30 d’abril es va anunciar la programació de la 49 edició del Grec, festival de Barcelona.
►La presentació va anar a càrrec de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, i la directora del festival, Leticia Martin Ruiz.
►El Grec 2025 inicia una nova etapa sota la direcció de Letícia Martín amb una mirada més oberta, compromesa i connectada a la ciutat.
►Durant la presentació, L’alcalde ha volgut també ressaltar el Grec 2025 serà un festival força feminitzat, ja que la presència de dones en rols de lideratge supera el 40% de la graella (44,4%).
►El Grec 2025 neix amb la voluntat de posar la mirada polièdrica dels artistes al servei del públic i la ciutat. El festival vol ser un espai de trobada on viure experiències úniques, connectar amb les històries i gaudir intensament les nits d’estiu.
►Dins dels 90 espectacles de diverses disciplines escèniques trobem aquestes propostes de teatre musical.
♪SARDANA SUPERSTAR
Del 2 al 6 de juliol
Teatre Condal de Barcelona
►Durant mil·lennis les societats han esperat sempre un messies, un salvador singular enviat directament per les esferes divines amb el propòsit d’alliberar la humanitat d’algun mal propi o aliè. Alguns han cregut trobar-lo, alguns altres han negat que pugui existir i d’altres, en canvi, continuen esperant-lo. La qüestió, però, al marge de qui tingui la raó sobre aquest assumpte, és que davant d’una amenaça de dimensions colossals no hi ha cap profeta conegut que pugui oferir una salvació factible. Però què dimonis hi té a veure, la sardana, amb tot això? Alguna profecia parla d’aquesta dansa ancestral? Per descobrir-ho haureu de venir a veure-ho.
►Us trobareu amb una creació pensada, composta, escrita i dirigida pel multifacètic Arnau Tordera I, un músic format a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Taller de Músics de Barcelona que també és llicenciat en Filosofia. Membre fundador i compositor del quartet contemporani Obeses. És, igualment, autor de l’òpera-rock Verdaguer, ombres i maduixes i ha portat el barri del Raval al Gran Teatre del Liceu amb l’òpera La gata perduda, que va compondre en una experiència comunitària, el musical Deixa’t estar de romanços la cantata La Màquina del temps i també ha escrit diversos concerts per cor i formacions variades. A Arnau Tordera i Obeses els vau poder veure a la plaça de Margarida Xirgu, actuant amb Obeses i la Banda Municipal de Barcelona amb Obeses 3D, durant el Grec 2015.
►Sardana Superstar, es va estrenar el 5 d’octubre de 2024 a la Fira Mediterrània sent-ne l’espectacle pòrtic i des d’ aleshores ha recollit elogis del món sardanístic, teatral i musical, en la seva gira per Catalunya.
FITXA ARTÍSTICA:
Llibret: Arnau Tordera
Lletra: Arnau Tordera
Música: Arnau Tordera
Direcció musical: Arnau Tordera
Direcció escènica: Arnau Tordera i Antoni Font-Mir
Coreografia: Ester Bartomeu
Disseny de vestuari: Núria Casafont Guix
Disseny d’escenografia: Ona Aguilera
Disseny de so: Albert Cortada
Disseny de llum: Antoni Font-Mir
Projecció: Gerard Preseguer i Víctor Rubio Calabria
Fotografia: Jordi Galderic
Producció executiva: Montse Farrarons
Intèrprets: Pol Blancafort, Maria Cirici, Mireia Lorente Picó i Miquel Malirach i la cobla Cani-Gó!: Flabiol i tamborí: Carla Mallarach Urtós. Tible: Arcadi Prat Godayol. Tenora: Xavier Capdevila Sanglas. Trombó: Montse Garcia Mauri. Fiscorn: Ignasi Garolera Coromina. Contrabaix: Bruna Bretcha Vila.
►Divendres, 4 de juliol, després de la funció, col·loqui La sardana pot salvar el món?
►Participants: Arnau Tordera I, la musicòloga Anna Costal i la companyia.
►Una producció d’Arnau Tordera I, Fira Mediterrània de Manresa i el Teatre Kursaal de Manresa.
►Amb el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona i INAEM – Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Gobierno de España, Ministerio de Cultura).
►Finançat per la Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya).
♪L’ÚLTIM BALL
Del 7 a l’11 de juliol de 2025
Teatre Poliorama de Barcelona.
►Actors i actrius anònims, alguns amb èxit i d’altres sense, són les persones destinatàries d’aquest homenatge escènic a qui ha dedicat el seu talent a fer-nos feliços durant una estona i a redescobrir-nos la vida com un joc interpretant les identitats més diverses. Les segones oportunitats, la ficció i l’humor com a companys de viatge i aquest èxit i aquest fracàs, que són les dues cares d’una mateixa moneda, són alguns dels temes d’un espectacle que fa riure, que també arrenca alguna llàgrima, però que, especialment, busca transmetre al públic aquella sensació indescriptible de viure alguna cosa per primera vegada.
►És una de les creacions felices de Carles Alberola, que també actua en el muntatge acompanyant Alfred Picó, alhora productor de l’espectacle. Serà la tercera vegada que L’Horta Teatre passarà pel Grec Festival de Barcelona. Abans ho va fer amb Bloody Mary Show, de Rodolf Sirera (1984); Nit i dia, de Carles Alberola i Ferran Torrent (1995), i ara amb aquest L’últim ball, també d’Alberola, l’espectacle que ha commemorat el 50è aniversari de la companyia. El muntatge tanca la gira després de dues temporades i un centenar de funcions.
►Una producció de L’Horta Teatre
FITXA ARTÍSTICA:
Interpretació: Alfred Picó, Carles Alberola
Text i direcció: Carles Alberola
Ajudantia de direcció: Toni Agustí
Escenografia i vestuari: Montse Amenós
Disseny d’il·luminació: Ximo Rojo
Composició i direcció musical: Josep Zapater i Noèlia Pérez
Coreografia: Noèlia Pérez
Coordinació d’escenografia: Trasto produccions
Construcció d’escenografia: J. Pablo Paz, Guillermo Góngora
Maquillatge i perruqueria: Merche Luján
Sastreria: Loles Lluch
Disseny gràfic: Assad Kassab
Foto del cartell: Verònica Andrés
Fotos de l’espectacle: Vicente A. Jiménez
Vídeo: Namek Audiovisual
Tècnic d’assajos: Jorge Chao
Cap tècnic en gira: Guillem Mota
Auxiliar de producció: Alba Suay
Ajudantia de producció: Jesús Navarrete.
Administració: Bea López
Producció executiva: Alfred Picó
♪TOTS ELS NENS CREIXEN
14 de juliol de 2025
Teatre Condal de Barcelona
►Estrena en versió de concert d’un nou musical català que reviu la Barcelona del 92.
►Som l’any 2022, el Pere és un home de més quaranta anys, divorciat, que ha oblidat del tot que un bon dia va ser un nen. El dia en què la seva filla Mercè decideix escapar-se de casa, el Pere surt a buscar-la. Aquesta recerca el durà a confrontar-se amb l’esdeveniment que el va marcar irremeiablement, trenta anys enrere. Un viatge en el temps que farà que Pere revisqui la tarda de juliol de 1992 on va renunciar per sempre més a la seva infantesa. Una tarda que creia oblidada. El 25 de juliol de 1992: el dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El dia en què va perdre la innocència. L’única possibilitat que en Pere aconsegueixi trobar la seva filla serà en la confrontació cara a cara amb el nen que va ser i, reconciliant-se amb aquest passat, aconseguirà recuperar-ne l’essència.
►És la creació més nova, de moment en versió de concert, del pianista, compositor i director musical Andreu Gallén, que va compondre L’alegria que passa, l’últim èxit de Dagoll Dagom (Premi Butaca 2023 i Premi de la Crítica de Barcelona 2023 a la Millor Música Original), però que també ha participat en projectes que van des de Sweeney Todd en concert (Palau de la Música Catalana, 2023), fins a la direcció musical d’espectacles musicals com Chicago, Cantando bajo la lluvia o La cuina de Rossini, entre molts més.
► Una producció d’Andreu Gallén.
►Amb la col·laboració del Grec 2025 Festival de Barcelona.
►Amb el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona i l’INAEM – Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Gobierno de España, Ministerio de Cultura).
►Finançat per Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya).
FITXA ARTÍSATICA
Música: Andreu Gallén
Text: Martí Gallén
Lletres: David Pintó Codinasaltas
Direcció artística: Andreu Gallén
Posada en escena: Ariadna Peya
Direcció d’actors: Ivan Labanda
Coach vocal: Albert Bolea
Disseny de so: Jordi Ballbé
Assessorament de vestuari: Marc Udina
Intèrprets: Ivan Labanda, Jordi Vidal, Mercè Martínez, Berta Rabascall, Lluís Rubio, Ivan Clemente. Músics: Andreu Gallén, Toni Pagès / Eloi López, Dario Barroso, Laia Ferrer, José Ramon Madrid
Producció executiva: Andreu Gallén
Cap de producció i comunicació: Anna Candelas
Ajudant de direcció musical: Andreu Perelló
Ajudant de producció: Joan Navarro
Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé
Tècnics del teatre: Aleix Arbonès i Víctor Bartolomé
Màrqueting i comunicació: Focus
Mescla i masterització disc: Ferran Conangla
Enregistrament bateries i violí: La Fusteria Estudi (Toni Pagès)
Disseny imatge i disseny gràfic: Zuhaitz Sanbuenaventura
Fotografies: Sílvia Poch
Vídeo: Ivan Labanda
Premsa: La Tremenda
♪ÒH!PERA
25, 26, i 27 de juliol
Gran Teatre del Liceu de Barcelona
►Tres vetllades. Cada nit, podreu descobrir tres microòperes de nova creació.
►El Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, a través del Disseny Hub Barcelona i escoles de disseny de la ciutat impulsen ÒH!PERA, una iniciativa per fomentar l’experimentació i aprenentatge de joves estudiants de diferents disciplines del disseny de la ciutat a través d’una experiència real de creació operística. El projecte, del qual el Grec va presentar l’any passat una primera mostra, torna per presentar tres òperes de petit format en una mateixa nit.
►En aquest espectacle, sereu testimonis, mentre recorreu espais diversos del gran teatre de la Rambla, de les primeres representacions de tres noves creacions de petit format de compositors emergents de la ciutat amb un talent extraordinari. Els llibrets els han gestat dramaturgs que, potser, ja heu vist a les cartelleres teatrals, mentre que els compositors s’enfronten, sovint per primer cop, al repte d’escriure música per a òpera o teatre musical. A més, un bon grapat d’estudiants de disseny i arts aplicades d’escoles barcelonines aporten idees i treball creatiu per fer possible aquestes òperes de nova fornada. Tothom, sota la direcció de joves directors d’escena de la ciutat, que ofereixen la seva visió única.
►El director del projecte d’OH!PERA és Àlex Ollé, fundador de La Fura dels Baus i artista resident del Liceu, un director d’escena amb una trajectòria consolidada que inclou més de 35 produccions d’òpera. Algunes de les seves creacions més recents inclouen la inauguració de la temporada actual del Liceu amb la direcció de Lady Macbeth de Mtsensk, de Dmitri Xostakóvitx (2024), Il trovatore, de Giuseppe Verdi (2024), Rusalka, d’Antonín Dvořák (2023) o L’amore dei tre re, d’Italo Montemezzi (2023). Ollé té una llarga vinculació amb el Grec Festival de Barcelona, on va presentar Metamorfosis (2006), una col·laboració amb Javier Daulte, i Primer amor, de Samuel Beckett, codirigida amb Miquel Górriz (2010).
►Una producció del Gran Teatre del Liceu i la Regidoria de Cultura i Indústries Creatives a través del Disseny Hub Barcelona (DHub)
FITXA ARTÍSTICA:
Composició: Carles Prat, Ariadna Alsina i Sirah Martínez
Llibret: Carlota Gurt, Clàudia Cedó i Anna Pazos
Direcció d’escena: Oriol Pla, Berta Prieto i Mercè Vila Godoy
Direcció del projecte: Àlex Ollé
Coordinació: Anna Llopart i Anna Ponces
♪La Nit del Músic Alt. Un tipus de gènere ambigu
25 de juliol de 2025
Teatre Grec de Barcelona
►Grans experts i expertes s’han trobat a la recerca dels límits del teatre musical. Quan va néixer i fins a on arriba? Us ho explicaran, tot cantant, amb la Banda Municipal de Barcelona. Un musical sobre musicals… i alguna cosa més.
►Poc se’n sap de l’artista anònim que va convèncer Sòfocles i Èsquil per incorporar música i dansa a les seves obres. Se’n coneix l’existència perquè ells en feien referència en els seus escrits com a ψηλός μουσικός (Psilós Mousikós), que vol dir “l’alt músic”. No queda clar si amb aquesta denominació es referien al seu rol de director musical o a la seva alçada física. Però no hi ha dubte que és ell (o ella) el fundador de (o fundadora) l’anomenat musical, un gènere escènic que neix alhora que la democràcia. Com la democràcia, el musical ha travessat múltiples vicissituds i, com ella, afronta reptes de dimensions colossals.
►Per això avui, per tal d’evitar que un model únic s’imposi, un simposi ple de veus autoritzades indagarà sobre l’origen i els límits del gènere, si és que en té. Tot confrontant idees i repertori, retran homenatge a aquell artista anònim i alt que va canviar la història del teatre i, sense voler-ho, de la democràcia.
►Nova incursió de la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel mestre José Rafael Pascual-Vilaplana i acompanyant una tria de grans veus, en la programació del Grec. La vam veure a la plaça del Rei en el Grec 1980 i, des d’aleshores, una infinitat de vegades més, les últimes els anys 2016, en un concert de Beethoven al Teatre Grec, i en l’edició del 2017, acompanyant un concert simfònic del cantant Santiago Auserón. La Banda va néixer l’any 1886 i, per tant, el 2026 celebraran 140 anys de vida musical. Fortament implicada en la vida cultural de la ciutat i sempre oberta a experimentar formats nous, és còmplice ideal del Grec Festival de Barcelona.
►Una coproducció del Grec 2025 Festival de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest.
FITXA ARTÍSTICA:
Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Paula Malia, Claudia Schneider (resta de repartiment en curs)
Amb la col·laboració del Cor de cambra Ars inNova (pendents de confirmar)
Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres (Indi Gest)
Direcció escènica: Jordi Oriol Canals, Carles Pedragosa Torres (Indi Gest)
Espai escènic: Joan Galí Sanarau
Il·luminació: David Bofarull Armengol
Vestuari: Joana Martí Delgado
Projeccions: Marc Permanyer Conde
Producció executiva: Helena Font Barbero (Indi Gest)