►Ahir al Teatre Goya va acollir la presentació de El fil invisible, el musical, una obra amb dramatúrgia d’Alícia Serrat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo (basat en el conte El fil invisible de Míriam Tirado, publicat per B de Blok Penguin Random House Grupo Editorial), amb text d’Alícia Serrat, lletres de Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat i música de Víctor Arbelo i Alícia Serrat. L’obra està dirigida per Alícia Serrat, amb direcció musical de Víctor Arbelo i produïda per Viu el Teatre.
►Cesar Martínez, director general d’Arts i Continguts del Grup Focus, ha agraït la presència dels mitjans confessant-se molt il·lusionat de poder presentar aquest espectacle, un muntatge potent i de gran qualitat i producció de Viu el Teatre. Segons el director d’arts i continguts del Grup Focus, Gisela Juanet, impulsora del projecte, va contactar amb ell per presentar-li el projecte i ajudar-los a posar-se en relació amb l’autora del llibre que ha servit de material original per aquesta adaptació en format de musical escènic.
►La mateixa Miriam Tirado, també present a l’acte, ha contextualitzat els orígens de la creació del conte que es va convertir ràpidament en un superèxit de vendes a tot el país.
“Vaig escriure aquest conte el 2019, quan encara no sabíem que vindria una pandèmia. L’editorial em va demanar un conte sobre el vincle perquè era una de les especialitats que tractava a la feina. Parlar del vincle és una cosa abstracta i difícil, però fa anys, quan la meva filla en tenia tres, em va demanar per què servia el melic. En aquell moment, li vaig explicar una història del tot improvisada que la va ajudar moltíssim. En rebre l’encàrrec vaig recordar aquella història, la del fil invisible.”
►La mateixa Tirado admet ser la primera sorpresa davant l’aclaparador èxit del llibre que compta, a més, amb diverses traduccions que mostren també unes excel·lents xifres de vendes.
► “Crec que aquest conte funciona tan bé perquè ajuda les persones a sentir-se connectades i a entendre què passa quan l’altre no hi és. La mort és una cosa que els nens no poden entendre ni concebre, però els dona molta seguretat saber que, malgrat que no ens puguem veure, ens podem sentir a prop. Ara, amb aquest espectacle, fem un pas més en l’àmbit de connexió, d’arribar directe al cor. Ja hem fet algunes funcions i hem pogut comprovar com els nens connecten de debò. Cadascú, és clar, hi troba diferents capes de lectura, igual que passa en el conte. Això era una cosa molt important per mi perquè són temes que ens toquen a tots, que fos transversal, que no només vinguessin a passar-ho bé sinó que sortissin amb una eina útil i amb moltes ganes d’abraçar-se. Crec que l’espectacle ha fet aquest salt en profunditat.”
►Daniel Anglès, coautor de la dramatúrgia i de les lletres de les cançons juntament amb Alícia Serrat i Víctor Arbelo, ha explicat què ha suposat adaptar al teatre un material com El fil invisible.
“El repte era com agafar aquest llibre tan fantàstic i traslladar-ho al llenguatge escènic. En aquest sentit, la meva tasca va ser conformar un equip artístic que pogués enfrontar-se a aquest repte. És important com vam connectar tots dins l’equip. Hem aconseguit donar-li volum a tot això i és molt emocionant veure ara, amb les funcions, el que passa a platea; és una satisfacció absoluta comprovar que el repte s’ha materialitzat. Els musicals poden tenir mil formats, però és imprescindible que tinguin emoció, i aquest en té moltíssima.”
►En referència a l’apartat musical i de les cançons, Anglès tenia clar que havien de ser temes que es poguessin escoltar a tot arreu.
“Havien de poder sonar en qualsevol lloc i a qualsevol hora, a la ràdio, al cotxe… en aquest sentit vull agrair el gran esforç de producció per fer possible que es publiquessin les cançons abans de l’estrena. Aquest és un musical original en català i volem que perduri un cop acabada l’exhibició. A més, ens feia il·lusió que les famílies vinguessin havent escoltat les cançons.”
►Per la seva part, Victor Arbelo, codramaturg, colletrista i director musical de l’espectacle ha detallat la seva manera d’abordar la composició dels temes.
“Fa gairebé un any que treballem en aquest espectacle i teníem molt clar que la música havia de ser molt emocional, que transmetés aquest sentiment d’amor del qual parlava la Miriam. A més, cada personatge havia de tenir la seva personalitat i això s’evidencia en el tema que interpreta cada un d’ells. Tenim un cas espectacular que s’hi ha deixat la pell. Estem molt emocionats i esperem que el muntatge tingui un llarg recorregut.”
►Beth Rodergas, intèrpret que encarna, entre altres personatges, a la narradora que, en el fons, simbolitza la veu de la pròpia Tirado, considera que és un paper que no només li escau, sinó que arriba en un moment perfecte de la seva carrera.
“Jo ja coneixia el conte de la Miriam i, quan em va arribar la proposta per fer el càsting, em va fer moltíssima il·lusió. Feia set anys que no feia teatre i en aquest moment de la meva vida, sent mare jo mateixa i amb l’edat que tinc, crec que és e paper perfecte. He connectat moltíssim amb les cançons de l’espectacle i no puc més que dir que estic molt agraïda de formar part d’aquest projecte.”
►Alba Serrano interpreta a la Nura, la nena protagonista que comparteix amb els seus companys la història del fil invisible que li explica la seva mare.
“Jo també em sumo a aquest sentiment de forta connexió. Al càsting s’hi va presentar moltíssima gent i, llavors, encara no acabava de conèixer el conte, però quan vaig arribar a la segona fase, la meva àvia havia marxat just dos dies abans. Poder explicar aquest conte i, sobretot, tenir la gran sort de cantar aquesta fantasia de cançó que heu escoltat, és per a mi un regal i, cada cop que la canti, li cantaré sobretot a la meva àvia. Tot plegat em fa molt i molt feliç.”
►Aina da Silva interpreta a la Lia, una nena molt curiosa i amiga i companya d’aventures de la Nura.
“Crec que aquest és un espectacle que es converteix en una experiència molt personal i cada persona, dins i fora de l’escenari, l’interpreta i la viu a la seva manera. Després de tants mesos assajant, és molt bonic veure com es materialitza aquesta història i es converteix en una realitat.”
►Sergi Espina, que fa el paper de l’Àlex, un altre dels integrants del grup de la Nura explicar com es va enamorar del seu personatge, un personatge amb un difícil conflicte intern.
“Ja al principi dels assajos, quan ens van donar el material ens va agradar moltíssim a tots. La meva cançó va ser una de les primeres que es va gravar i a mi m’encantava. Però, llavors, el primer dia d’assaig obert amb l’equip, després de fer el meu tema, uns quants adults se’m van acostar dient que se sentien identificats amb el meu personatge. Allà vaig començar a ser conscient d’allò que estava fent, i tot va adquirir un nou sentit. Tinc la possibilitat d’ensenyar situacions que molta gent viu i que són incòmodes pels pares i pels nens i és emocionant sentir que els pot ajudar d’alguna manera, i crec que és una oportunitat molt maca que tinc.”
►Ruben Albadalejo és el Quim en la ficció i es fa ressò de tot allò que comuniquen els seus companys d’escena, explicant que la principal raó de què tant la creació com l’espectacle funcionin tan bé radica en l’equip.
“Penso que, entre nosaltres, s’ha creat un fil que s’ha anat teixint i que ha convertit la creació d’aquesta història en un procés preciós.”