L’Emili acaba de perdre la seva mare i decideix començar una nova etapa amb la Carme, la seva parella. Ven el pis vell on vivia amb la mare, i en lloga un de petit amb la intenció de convertir-lo en un “niu d’amor” perquè la Carme faci el pas i puguin per fi viure junts.
Sense adonar-se’n, però, el decora igual que el pis matern, cosa que no encanta precisament a la Carme. I, per rematar-ho, compra un sofà vintage de segona mà… amb «sorpresa».
Ben aviat, un fet inesperat fa que l’Emili comenci a sentir parlar el sofà, mentre que la Carme no el pot sentir. Comencen els equívocs, els malentesos de parella i els gelos: la Carme sospita que “l’Emili s’ho fa amb algú”, sense imaginar-se que la rival és… un sofà!
Quan, finalment, la Carme també sent la veu del sofà, descobreix que l’esperit que hi ha a dins és la seva tieta, morta unes setmanes enrere. El que era una presència incòmoda es converteix en un vincle familiar inesperat.
Però apareix el dilema: què en fan, d’aquesta tieta? Se la poden quedar? Cal ajudar-la a “anar cap a la llum”? Busquen l’ajuda d’una mèdium per convèncer la tieta de marxar… o no.
Entre situacions còmiques, cançons i algun moment d’emocions intenses, l’espectacle acaba plantejant una pregunta directa: què estem fent amb la nostra gent quan es fa gran? Els tractem com si fossin mobles vells que molesten?