“BLUES IN THE NIGHT” és un espectacle confeccionat a base de cançons molt conegudes de Jazz i Blues. La selecció la va fer SHELDON EPPS, un dels més coneguts i prestigiosos historiadors de música moderna de tot el món.
La base argumental és aparentment senzilla però, alhora, força intensa. Tres dones, “La Dona de l’Avui”, “La Noia del Demà” i “La Senyora de l’Ahir”, passen una llarga nit xafogosa a tres hotels diferents de la mateixa ciutat. Totes tres miren la lluna a través de les seves respectives finestres. Pensen, recorden, i ho fan cantant blues.
Enmig d’elles es mou “L’Home del Destí”, un personatge que crea la relació d’unitat, aquella nit, entre les dones. Evidentment, la connexió no és física (malgrat que a l’escenari es faci inevitable aquesta proximitat) sinó que es va creant a través del teixit argumental. Així, el que és el record de l’una passa a ser l’esperança de l’altra. I les pors són comunes i les mateixes, i els seus amors podrien ser compartits.
D’aquesta manera, les més cèlebres cançons de jazz fan que tot l’argument agafi cos. La Noia del Demà acaba d’arribar a la ciutat i somnia en ser una gran cantant mentre s’aboca a la finestra del modest hotel on passa la nit. A fora, les llums d’un teatre il·luminen el nom d’aquella que és el seu gran ídol. Per altra banda, aquest gran ídol, que és la Dona de l ‘Avui, des de la seva suite del Savoy, enfila els records del dia que va arribar a la ciutat. I avui, que veu la ciutat rendida als seus peus, es pregunta un cop i un altre… fins quan durarà això?
La pregunta la contesta la Senyora de l’Ahir, des de la seva habitació de pensió trista i bruta mentre, davant del seu bagul, va treient totes aquelles coses que li retornen el record dels dies en que va ser jove, bella, famosa i estimada… i la joia dels records l’ajuda a donar encara sentit a la seva vida.