Al gener del 2006, quan encara estàvem representant Mama quiero ser famoso al Teatre Novedades de Barcelona, vam complir 25 anys com a companyia de teatre i ho vàrem celebrar fent una gran festa per a tota la nostra gent (antics components, famílies, amics, simpatitzants, etc). Quan vam acabar la gira, ens vam plantejar de celebrar-ho també amb el nostre públic, que en definitiva és qui ha fet que la companyia existís durant aquests anys. Teníem dues possibilitats: fer un espectacle antològic, amb trossets de tots els nostres espectacles, o bé reposar un espectacle sencer. Vàrem escollir aquesta segona opció per moltes raons. Cómeme el Coco, Negro, a banda de ser un dels nostres espectacles més emblemàtics, és un homenatge a nosaltres mateixos: parla de teatre -la nostra motivació durant aquests anys-, parla d’una companyia de teatre ambulant -més o menys com la nostra-, parla d’una manera artesanal de fer teatre -cosa que nosaltres practiquem normalment- i parla també de la Revista i el Music–Hall, un gènere teatral, molt maltractat i gairebé extingit, al qual nosaltres tenim una estimació especial.
De tots els espectacles que la companyia ha realitzat, “El Coco” és potser el que representa i sintetitza millor l’esperit, la forma de fer i el tarannà de La Cubana. Per tot això, i per molts motius més, vam escollir aquest espectacle per fer la gira de la celebració, portant-lo de ciutat en ciutat i de poble en poble.
Una companyia de teatre de Music-Hall, El Teatro Cubano de Revista, formada per artistes en el penúltim graó de la seva vida professional, representa un espectacle que porta per nom Cómeme el Coco, Negro. A partir d’aquí, l’embolic, la sorpresa i el que tothom ja sap… i que queda explicat en l’ apartat d’argument de Cómeme el Coco, Negro de l’any 1989.
Números de la Revista Cómeme el Coco, Negro:
- “Lentejuelas y sonrisas” (Obertura)
- “Romance de la reina Mercedes” (Cançó folklòrica)
- “Una mujer completa” (Striptease eròtic)
- “Que viene el coco” (Cuplet)
- “Violetas Imperiales” (Cançó de època)
- “Las viuditas” (Cuplet)
- “Compuesta y sin novio”
- “Chinatown”
- “El tirachinas” (Maquetista)
- “Estudiantina portuguesa”
- “Rey del Molino”
- “Valencia” (Número regional)
- “Soy Minero” (Cançó espanyola)
- “Mírame” (Cuplet)
- “Por la calle de Alcalá”
- “Yo soy la vedette” (Presentació de la vedette)
- “Quiero volver a Rio” (Samba)
- “Madre cómprame un negro” (Xarleston)
- “Cómeme el Coco, Negro” (Apoteosi final)