Si a L’Atlàntida, El martiri de sant Sebastià i La condemnació de Faust el punt de partida per a La Fura dels Baus era una obra ja existent, en DQ. l’origen del projecte neix de la companyia mateixa. Són Carlos Padrissa i Àlex Ollé els qui manifesten el seu desig de posar en escena una obra totalment nova, tant en l’aspecte musical com en l’argumental. El projecte DQ. neix de la reunió de José Luis Turina, Justo Navarro i La Fura dels Baus, propiciat per Juan Ángel Vela del Campo, i, per tant, la seva concepció és fruit d’una absoluta sincronització creativa, per damunt de divismes o personalitats. Aquest aspecte dóna a DQ. unes característiques molt especials, sobretot si considerem que el procés usual per a la creació d’una nova òpera parteix gairebé sempre d’una partitura, que reclama un llibret i que a l’últim exigeix una posada en escena.
DQ. s’enriquirà encara més amb la intervenció
d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, autors de l’escenografia amb la col·laboració de Roland Olbeter; amb la realització de vídeo d’Emmanuel Carlier, amb el vestuari de Chu Uroz i amb la direcció musical de Josep Pons. L’obra parteix d’un personatge mític —Don Quijote— per recrear un seguit de situacions que no respecten les convencions de l’espai i del temps. Els tres actes estan lligats a tres espais diferents i a dos moments temporals allunyats. El primer i el segon transcorren a Ginebra —en una sala de subhastes virtual connectada a una màquina del temps— i en un parc d’atraccions de monstres situat al capdamunt d’un gratacel de Hong Kong
el segle xxxi, respectivament. El tercer té lloc en un congrés sobre la figura de Don Quijote i el seu centenari, que se celebra a Barcelona l’any 2005. Aquesta circumstància aparentment delirant serà el paisatge per construir una reflexió al voltant d’una de les figures clau de la literatura de tots els temps, probablement la que millor es va saber adaptar al seu temps i simbolitzar alguns dels valors de la futura modernitat. Don Quijote, motiu de bromes pels seus contemporanis, encarnarà la imaginació a ultrança, l’honradesa, el respecte als dèbils i l’enfrontament contra el poder pel poder: un monstre. Com a monstre apareixerà al primer acte de DQ., per transformar-se primer en raresa —una peça preuada pels col·leccionistes— i més endavant en mite objecte d’estudi.
Idea original i direcció escènica
Àlex Ollé, Carlos Padrissa (La Fura dels Baus).