Narracions de l’Edat Mitjana, on els esdeveniments canvien sense explicacions en contacte amb el bosc. Potser Tristany i Isolda siguin un bon exemple, sobretot per haver seduït Wagner com a argument de la seva òpera. Una altra: en paraules de l’esmentat Vito Pandolfi, en « A Midsummer Night’s Dream Shakespeare s’allibera definitivament de tota l’escòria cultural o artesanal, per manifestar el seu coneixement amarg i per tant afectuós del món, i sobretot de l’ànima humana, en els aspectos incongruents però també en la seva llibertat. Indubtablement, aquesta comèdia marca una etapa dins les comèdies shakespearianes”.
És obvi el pes i la força amb la qual permanentment el Príncep ens recorda que no ha deixat res per a ningú. El títol de la darrera obra de Harold Bloom: “Shakespeare, la invención de lo humano” explica per si mateix allò que voldríem dir. Encara més, algú va dir que si el teatre britànic volia renovar-se, Shakespeare hauria de ser prohibit.
Aquesta presència ens permet apropar-nos i fins i tot jugar amb els seus textos de forma irreverent, perquè el més transgressor de la història del teatre és el mateix William. Bernard Shaw deia que les seves obres no van ser totes escrites per ell: hi havia un altre que creava textos per al Príncep i també es deia William Shakespeare.
Crec que és des d’una sala alternativa com Versus, on podem jugar sense pretencions amb textos clàssics, perquè les sales alternatives són una “reserva”, un espai de llibertat. En les nostres sales troben lloc els principiants, són generosos els consagrats i el resultat són exercicis teatrals d’un enorme risc. Unes vegades pels continguts, altres per les propostes i a vegades pel nombre d’actors i actrius en escena i darrera l’escena. Al nostre “somni” treballa un equip de més de vint persones generoses amb el seu temps i el seu coneixement.
Ever M. Blanchet