Hi ha qui creu en alienígenes, hi ha qui creu en Déu i hi ha qui creu en Lewandowski o en George R. R. Martin… També hi ha qui creu en Eva Perón, com els convocants d’aquesta celebració, un grup de perones, com es fan dir, que us parlaran d’Evita i us cantaran cançons. Algunes tenen a veure amb el que s’explica i d’altres procedeixen del musical que va compondre Andrew Lloyd Webber amb lletres de Tim Rice. Escoltareu, doncs, des d’un medley de temes de la gran Raffaella Carrà fins a No ploris per mi, Argentina, entre molts altres cançons convenientment traduïdes al català. Eva Perón és un dels personatges imprescindibles per parlar de la història recent de l’Argentina i, malgrat els anys que han passat des que va morir l’any 1952, encara no hi ha un consens sobre la seva figura. Defensora dels més desafavorits o populista manipuladora? Hi ha qui ho té ben clar com els i les convocants de la missa evangelicoperona que se celebrarà al recinte de Montjuïc. I és que, sense ella, que va omplir l’Espanya de Franco de mongetes en temps de fam, que va gosar dir-li al generalísimo i a la seva senyora, Doña Carmen, allò que no volien escoltar, i que li va salvar la vida a Concha Márquez Piquer fent-li arribar el medicament importat que necessitava, tota la nostra vida hauria estat diferent.
L’espectacle és una adaptació de Requiem for Evita, una peça que l’any 2017 va guanyar el Premi Teatre Barcelona al millor musical i va ser finalista als Premi BBVA. Jordi Prat i Coll és un dels autors que més decididament va impressionar el públic i la crítica en el Grec de l’any passat amb Fàtima, i que en l’edició del 2021 ja havia presentat M’hauríeu de pagar (espectacle guanyador de tres Premis de la Crítica). Autor i director amb una vintena d’anys d’experiència, ha dirigit La Rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra; Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol (premi Ciutat de Barcelona de teatre, premi Max a la millor adaptació i Premi de la Crítica a la millor direcció) o El público, de Federico García Lorca.