El 7 de juny del 1926, Antoni Gaudí va ser atropellat pel tramvia número 30. Degut al seu descurat aspecte no va ser identificat i el van ingressar a la sala pública de l’Hospital de la Santa Creu, l’hospital dels pobres. Encara passarien moltes hores fins que els seus col·laboradors aconseguissin trobar-lo. Durant aquest espai de temps, l’arquitecte, allitat en una sala inhòspita, envoltat de pobres malalts i moribunds, sentint a prop la presència de la mort, recorda entre deliris els moments més intensos de la seva vida: els somnis de joventut, la separació de la seva família i els seus anys d’estudiant a Barcelona, el seu primer i únic amor, els primers projectes frustrats, el gran encàrrec de la Sagrada Família, la relació amb el comte Güell i els seus moments de glòria, la Setmana Tràgica i el seu progressiu recolliment místic.

Gaudí és la història d’un somiador que lliura tota la seva vida a l’objectiu de fer realitat els seus somnis, sense rebaixes ni concessions.