Què tenen en comú Bad Bunny i Mozart? Té Don Giovanni ‘mucha novia’? Els “seductors” són depredadors? I en tot això, quin paper hi juguen les dones? Una òpera experimental de cabosanroque que revisita el mite de Don Joan amb mirada radicalment contemporània.

235 anys després d’enterrar per primer cop Don Giovanni i el seu catàleg de conquestes, “Madamina, il catalogo è questo”, el cantant Bad Bunny va convertir la cançó “Tití me preguntó” en una de les més escoltades de la història arreu del món. Da Ponte l’escriu en tercera persona, ja que la fa cantar Leporello, i Bad Bunny parla en primera persona. Més enllà d’això, poques diferències separen els dos temes: dos catàlegs de conquestes i un seguit de preferències en qüestió de dones. Quina és la versió de Don Giovanni que correspon als nostres temps? En què s’ha convertit avui en dia el desig contínuament insatisfet de Don Giovanni? Quines noves formes de masculinitat configuren el mite?

Després de més de quinze anys construint instal·lacions i dispositius teatrals —sense comptar amb presència humana… ni actors—, cabosanroque porta sis noies de carn i ossos a l’escenari per reflexionar sobre l’actualitat del personatge de Don Giovanni. Les sis intèrprets se serviran d’una estranya escenografia sonora per tocar en directe fragments de l’òpera de Mozart, altres peces de nova composició i, fins i tot, versionar algun reguetón de Bad Bunny.