No cal anar a l’Havana és un brindis pel qui som aquí i pels qui hi han estat abans que nosaltres. Un brindis per celebrar la vida i les havaneres. Sovint tenim la mirada plena de prejudicis sobre el nostre patrimoni cultural. Som, al capdavall, el resultat d’una llarga
transmissió de cançons, dites, poemes i balls que configuren el nostre imaginari col·lectiu.
Aquest espectacle vol ser un homenatge a les nits de rom cremat i a les cançons heretades dels nostres avis, als versos que van inspirar d’altres versos. Un calidoscopi per superar
prejudicis, per somriure, per fer-nos companyia i com diria el mestre Josep Pla perquè la vida anà passant imperceptible. No vaig comprendre res. ¿Qui comprèn aquest món?