► 25 anys d’absència i continua sent una icona de la cultura catalana.

► Fa un quart de segle, el món del teatre i de la música a Catalunya va perdre una de les seves figures més carismàtiques i polifacètiques: Carles Sabater.

► En Carles no només va ser una figura clau de la música catalana, sinó també un pilar de l’escena teatral. Com a vocalista del grup Sau va ser un dels pioners a popularitzar el rock en català, però més enllà de la música, en Carles va demostrar el seu talent com a actor en diverses produccions teatrals, tant clàssiques com modernes; també pel·lícules i sèries de televisió. La seva capacitat per transformar-se i connectar amb el públic va revelar una faceta artística polièdrica i compromesa.

► Des dels seus inicis artístics, en Carles va demostrar una gran implicació amb el teatre. L’any 1984 va treballar a Una jornada particular amb la companyia Flotats, i l’any següent faria de D’Artagnan al Cyrano de Bergerac de la mateixa companyia. A finals del 1987, en Carles va donar preferència a la seva carrera musical amb Sau i va rebutjar suculentes ofertes relacionades amb el teatre.

► Sabater també va traslladar la seva versatilitat a la pantalla. El 1989 va protagonitzar la seva primera pel·lícula, Gaudí. També va participar amb papers curts en altres films com Vida privada o Si te dicen que caí.

► L’any 1993, Sau va decidir prendre’s un any sabàtic. Per en Carles Sabater això va significar continuar desenvolupant la seva carrera com a actor, tant en teatre com en televisió. Va participar en sèries reconegudes com I ara què, Xènia? (TV3, 1993), amb Àngels Gonyalons de protagonista; una sèrie que reflectia l’essència de les comèdies musicals de Broadway. També va actuar a Arnau (TV3, 1994) i a Sitges (TV3, 1996).

► El 1993 va protagonitzar el musical Tots dos amb la Gonyalons, on va exhibir de nou el seu talent escènic captivant l’audiència amb una interpretació carregada d’intensitat i furor. L’espectacle va tenir gran ressò per part del públic i de la crítica.

►Durant els seus últims anys, es va enfocar en el teatre musical, on va brillar en produccions de gran èxit, mantenint alhora la seva vinculació amb Sau. El gener del 1997 va protagonitzar el musical Company de Stephen Sondheim amb la companyia del Teatre Lliure i Els Pirates amb Dagoll Dagom (novembre 1997).

► El 1998, Sau va llançar l’àlbum Amb la lluna a l’esquena, que inesperadament es convertiria en el seu últim treball discogràfic. Paral·lelament, en Carles es trobava immers en la preparació d’una nova producció del musical Els Pirates. Quan no tenia compromís amb Sau, feia el paper protagonista; quan actuava amb el grup d’Osona, el substituïa Miquel Fernández.

► El 12 de febrer de 1999 els focus es van apagar per en Carles. El seu cor, atiat per un amor sense límits, li va negar la possibilitat de continuar bategant. Cada any, fans i admiradors recorden la seva obra i la seva persona, reafirmant que el seu llegat transcendeix el temps.

Foto: Ros Ribas.

Gemma Tona Viñas.