Conte infantil per a alguns, profunda meditació sobre la vida i la mort per a uns altres, l’òpera de Mozart és una obra referencial, però també l’espai on el compositor va expressar les seves profundes creences espirituals. Així, en l’obra reuneix les principals preocupacions de la Il·lustració i del segle XVIII: educació, moral, religió, cultura, natura…

Si hi ha una producció que ha marcat una generació d’espectadors europeus, aquesta és sens dubte la del director David McVicar. Amb la seva espectacularitat ens transporta a un món fantàstic d’animals dansaires, màquines voladores i cels estrellats. Un escenari fascinant per acollir, amb comicitat i severitat, la fantàstica història de recerca del príncep Tamino i la seva estimada Pamina, amb dos poders antagònics en tensió: Sarastro (llum i veritat) i la Reina de la Nit (foscor i engany), i mostrar els enigmes d’una partitura que conté l’univers sencer.

Èxit instantani des de la seva estrena, en el centre d’aquest conte encisador hi ha un paradís profanat de saviesa, coneixement, constància d’uns valors universals i virtut que necessita ser reequilibrat.

La presència de Gustavo Dudamel, en l’esperat debut d’aquest títol, subratllarà una obra plena de binomis en contradicció: dia/nit, mascle/femella, racionalitat/superstició o emoció/lògica, i ens endinsarà en els detalls infinits d’aquesta colossal partitura calidoscòpica, transformant aquestes sessions en històriques. En aquesta ocasió, el gran solo final representa el triomf de la veritat sobre l’abús