Una nena en un camp de refugiats que plora desconsoladament perquè ha perdut als seus pares es troba amb un personatge fantàstic que la consola explicant-li la història de Pèricles.
Pèricles, príncep de Tir, es veu obligat a fugir del seu poble i de diferents indrets de la costa del Mediterrani perseguit per les ordres del maligne governador d’Antíoc. Durant les seves aventures, Pèricles s’enamora de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui es casa i emprèn la tornada cap a Tir. Enmig d’una gran tempesta, el seu vaixell naufraga i a la seva dona Thaïsa la llencen al mar creient que és morta després de donar a llum a Marina. Pèricles, desesperat, deixa la seva filla a Tarsus perquè la cuidin Cleó i Dionisa.
El cos de Thaïsa apareix a la costa d’Efes, on un metge la fa reviure. Al cap d’uns anys, Marina es converteix en una jove molt atractiva que provoca la gelosia de Dionisa, la qual conspira per assassinar-la. L’intent fracassa i raptada pels pirates, Marina acaba en un bordell de Mitilene. Cleó i Dionisa expliquen al rei Pèricles que la seva filla ha mort, fet que el porta a una vida de dol i silenci navegant pels mars.
El vaixell de Pèricles arriba per casualitat a Mitilene i el seu governador prova d’alegrar-lo enviant-lo al bordell per a que Marina li canti. Quan aquesta li explica la seva història, Pèricles, ple de joia, se n’adona que és la seva filla. A continuació, la deessa Diana fa que Marina, Pèricles i Thaïsa es reuneixin definitivament.
Tota la història de Pèricles és una gran metàfora d’una vida plena de pèrdues i naufragis d’una nena refugiada.