Què és Una nit d’Òpera? És un nou espectacle de LA CUBANA. L’espectacle que ara ens ve de gust fer… res més. De què va?… doncs,… de més del mateix… de Teatre!… Els nostres espectacles, tot i que són sempre diferents, sempre parlen del mateix… D’aquell teatre que tots fem a la nostra vida quotidiana i que, després, inspira el que coneixem com a veritable teatre. Aquell teatre que, després, tots anem a veure al “teatre-edifici”, practicant el “ritu-teatre” de mirar-nos al mirall. De tot això, justament, igual que en els nostres espectacles anteriors, és del que torna a parlar aquest nou espectacle.
A “Cubana’s Delikatessen” i “Cubanades a la carta” parlàvem d’aquest teatre que cada dia tots fem al carrer…
A “La Tempestat” i des de dins d’un teatre, donàvem la volta a una tragèdia-atmosfèrica-teatral amb un fons Shakespearià…
A “Cómeme el Coco Negro” parlàvem d’un teatre senzill. Teatre de carretera i estació… Parlàvem de nosaltres mateixos…
A “Cubana Marathon Dancing també jugàvem a fer teatre ballant, amb la participació del públic i dins de la “parafernàlia” Olímpica del 92.
A “Cegada de Amor” parlàvem de teatre des del cinema… i
A “Equipatge per al 2000” tornàvem a parlar de teatre des de dins d’una exposició (CCCB), dins la bogeria que ens va agafar a tots degut al canvi de Mil·leni…
Ara, en aquest començament de segle en el qual ja estem cansats de sentir que aquest país va tan bé… i que per la televisió ens “atiborren” de “Grans Hermanos” i coses per l’estil… La Cubana vol tornar a parlar de teatre, però aquest cop des de la Catedral del Teatre… des de L’Òpera…! Els teatres d’Òpera estan considerats per la seva grandiositat com els temples del teatre. Quan penses en un Teatre d’Òpera sempre el relaciones amb la brillantor, el luxe, l’oripell… Però l’òpera, com a gènere, va néixer amb la pretensió de ser eminentment popular.
Últimament, aquest país, amb les portes obertes a Europa, ha recuperat diversos temples d’òpera. Temples fastuosos per als que tots els contribuents hi contribuïm i hi hem contribuït… Quina llàstima que l’òpera agradi tan poc…! Per què deu ser que la “gran massa” desconeix l’òpera?… Sabem realment què és una òpera?… L’hem vista per dins?… L’hem sentida i viscuda en directe?… o només sabem que les cantants són grasses… i que és allò tan avorrit que de vegades han emès per televisió?
Arribat aquest punt, tampoc es tracta d’enganyar a ningú…!
La Cubana pot fer una òpera?… realment… No!
El teatre pot fabricar màgia a partir de la mentida?… realment…Sí!
La vida és quasi un vodevil?…realment…Sí!
Aleshores… La Cubana… realment… Sí que es veu capaç de fer una Òpera…!